dijous, 11 de febrer del 2010

El petit món de catòlics i comunistes


En la dotzena de novel•les de la nissaga de Don Camillo, Giovannino Guareschi va immortalitzar dos personatges genials: el capellà catòlic i l’alcalde comunista (Peppone) d’un poblet de la vall del Po, popularitzats al cinema per Fernandel i Gino Cervi. Jugant a rojos i clergues, va abordar la relació entre Església i Estat, amb un ambient més amable del que es respirava a l’època i un
sentit de l’humor que pot recordar Mark Twain, Guareschi donava claus per entendre la postguerra i el futur immediat de la política italiana. L’enfrontament entre dues grans forces: la catòlica, encarnada per la Democràcia Cristiana, i la més combativa, liderada pel Partit Comunista.

El petit món de Don Camillo retrata la quotidianitat a través del pragmatisme tossut de Don Camillo, en contraposició a l’ímpetu apassionat de Peppone. Tots dos posen Déu com a àrbitre de les seves accions i es boicotegen els comicis i els sermons, però al final acaben estimant-se, perquè, en el fons, són les dues cares de la mateixa moneda. Agafant la versió que al seu dia en va fer el traductor Esteve Riambau, la novel•la desdramatitza la lluita sorda entre comunistes i catòlics. De fet, l’humanisme cristià de l’autor (silenciat a l’època per la crítica d’esquerres) avançava la necessitat d’una col•laboració dialèctica, però civil i constructiva, entre les dues Itàlies.

La novel•la evoca un microcosmos llunyà, un punt idíl•lic, sense Berlusconi dient tonteries tothora i pertot. No cal ser cap especialista en política italiana per percebre que al Cavaliere li vindria bé revisar les aventures de Peppone i Don Camillo, convertits avui en símbols de diàleg. Uns personatges de punyeteria entranyable, tan ben dibuixats i complementaris que l’un perd el sentit sense l’altre. Per això, si ens deixem transportar per la flaire nostàlgica i l’humor de la novel•la, ens podem arribar a sentir un habitant més del petit poblet italià de la postguerra. O és que la majoria encara no vivim encerclats en petits mons?

Marta Monedero (Avui, 4-2-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada